domingo, 20 de septiembre de 2009

L'escola, la meva filla i el prerafaelisme

Ja fa uns dies que hem començat l'escola, concretament 7. Han sigut uns dies per posar-se al dia de tot plegat. S'ens preesenta un curs molt difícil diuen....així que ens posarem les piles!!
Per cert, hem començat la nova temporada del món paral·lel;

Molt interessant! ja veureu, estic super contenta perquè en aquesta primera setmana portem un ritme d'actalitzacions frenètic! Quina il·lusió de debò!



També durant aquests dies hem estat pensant amb el meu futur marit com seria la nostra filla, com l'educariem, lo meravellosa que seria i la il·lusió que ens faria el seu somriure.
Jo me la imagino una cosa així! o almenys sempre que la dibuixo ho faig semblant a aquesta pintura, que per  cer tes bellíissima! es tan maca. Em vaig enamorar a primera vista d'ella, encara que per mi la meva filla encara ho serà més!



Aquesta imatge m'ha fet rependre la meva busca de informacióo sobre el prerafaelisme, un dels moviments de la història de l'art que més m'agraden.
Nombre adoptado en 1848 por un grupo de artistas ingleses, que consideran a los pintores anteriores a Rafael (Giotto, Fra Angelico...) como sus modelos, por entender que en ellos el arte era puro, espiritual, sencillo y lleno de devoción. Fundan una cofradía y sus figuras principales son Millais, Rossetti y Hunt. El movimiento tiene un fuerte componente literario y se sirven de su periódico The Germ, para darse a conocer. Sus obras muestran un deseo de fidelidad a la naturaleza que expresan a través de una detallada observación y mediante el empleo de una técnica muy precisa. Gustan de los temas religiosos y morales. A partir de 1850, el grupo es objeto de violentas críticas por lo que consideran una regresión antiprogresista al primitivismo y al mal gusto. En 1853 el grupo está virtualmente disuelto, aunque en 1860 vive una segunda oleada de larga duración, con artistas como Morris y Burne - Jones, influyendo también en Denis y Klimt
I en aquest intent meu de sentir la naturalesa he fet un dibuix (bé de fet una sèrie) que intentessin ransmetre allò que sento. Sé que les postures no són gran cosa, però mica en mica aniré aprenent.



Faré de tot plegat un conte de fades

 
H A Z E L
 He tornat, amb els meus contes, les meves princeses, les meves fades i els meus boscos encantats.

No hay comentarios:

Publicar un comentario en la entrada